Els castells es poden dividir en tres grans parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt.  

El pis en contacte amb el terra de la plaça i el més ample i el que requereix més gent. La seva funció és per una banda alleugerir el pes del tronc i impedir que l’estructura sobri i per tant reduir el risc de caiguda. I per l’altra, en cas de fer llenya, amortir la caiguda i evitar l’impacte directe contra el terra. Però algunes construccions molt grans requereixen de més d’una pinya per a que puguin ser possibles, en aquest cas es subdivideix cada nivell de la pinya en: soca o pinya (els que toquen a terra), folre (a sobre de la soca) i manilles (a sobre del folre).

És la part central i més vistosa del castell. Constitueix cadascun dels pisos centrals del castell.

És la part superior del castell i està compost per quatre infants: Els dosos (els dos més grans), que fan la funció de cúpula del tronc. L’acotxador (el més menut) que, s’acotxa damunt els braços dels dosos i fa la funció de clau de volta de la cúpula i assenta el castell. I l’enxaneta, que corona el castell i fa el gest de l’aleta. Anomenat així, ja que com a les muixerangues, inicialment es col·locava dret sobre l’acotxador, amb els braços oberts i els movia amunt i avall a mode d’ales.