EL MÓN CASTELLER

Diccionari pràctic

 

Acotxador: També anomenat aixecador o cassoleta. És el casteller més petit d’un castell i n’ocupa el penúltim pis. Situa un peu a cadascun dels dosos i s’ajup. Per sobre de l’aixecador hi passarà l’enxaneta. Per la seva posició, l’aixecador ha de mantenir-se quiet durant uns segons mentre veu tot el castells des de dalt. Acostuma a tenir entre quatre i vuit anys.

Agulla: (1) Casteller de la pinya que se situa encarat al baix i agafa el pis superior pels genolls. Queda a l’interior del castell, entre els baixos. La seva missió és evitar que el baix se’n vagi endavant i que el casteller de sobre flexioni massa les cames, així com de canal de comunicació entre el segon i el baix. (2): Pilar central que es construeix a l’interior d’algunes construccions compostes i que queda visible que es descarrega l’estructura exterior.

Ajut: En el tres de vuit aixecat per sota, conjunt d’elements que ocasionalment es col·loquen damunt els vents o daus per ajudar a alçar el castell. 

Aleta: Gest de l’enxaneta que consisteix a alçar el braç quan carrega el castell.

Apuntalar-se: Inclinar-se endavant per poder fer més força i contrarestar la pressió.

Baix: Casteller del tronc que toca de peus a terra ocupant el primer pis d’un castells. L’ideal és que siguin baixets i robustos perquè així les mans de la pinya arriben millor a agafar el pis de segons.

Calcilla: mitja sense peu que antigament portaven alguns components del castell.

Compactar: Configurar, els membres de la pinya, del folre o de les manilles, l’estructura al més atapeïda i tancada possible, per evitar que s’obri o es deformi.

Cordó: Cada anella de castellers que formen la pinya o la soca d’un casteller.

Coronar: Carregar un castell. S’aconsegueix quan l’enxaneta té un peu damunt de cadascun dels dosos.

Crossa: Casteller de la pinya encarregat de donar suport al baix i evitar que s’enfonsi. Col·loca una espatlla sota l’aixella del baix i el cap li queda entre el baix i l’agulla.

Donar pit: Fer pressió amb el pit endavant per evitar que l’estructura s’obri.

Dos: (1) Cadascun dels membres del pis de dosos. (2): Castell format per dues persones a cada pis. Del Penedès cap al nord l’anomenen torre.

Dosos: Primer pis del pom de dalt d’un castell. El formen només dos castellers, encara que als pisos inferior n’hi hagi dos, tres o quatre. S’encarreguen d’aguantar els últims dos pisos de la construcció, l’acotxador i l’enxaneta. Acostumen a ser nens i nenes d’entre vuit i dotze anys.

Encavalcar: Situar-se, l’enxaneta, damunt de l’aixecador per carregar el castell.

Enxaneta: Infant que corona el castell. HO aconsegueix quan s’encavalca sobre els doso, quan té un peu sobre cada un. En aquell moment aixeca simbòlicament el braç, fa l’aleta. Quan fa aquest pas, el castell es considera carregat. Si la construcció cau abans que es col·loqui el segon peu, queda en intent. L’enxaneta acostuma a tenir entre 6 i deu anys.

Època de platí: Etapa de la història castellera que arrenca l’any 1993, quan els Minyons de Terrassa van carregar la primera torre de nou amb folre i manilles de la història. L’etapa, que dura fins als nostres dies, es caracteritza per l’augment espectacular del nivell tècnic -amb la recuperació de les grans construccions del segle XIX i el creixement en el nombre de castells de nou i de màxima dificultat-, per l’aparició del quatre de nou amb folre amb l’agulla, el tres de deu amb folre i manilles i el quatre de nou net i, d’una manera general, pel creixement del fenomen dels castells -expansió de l’àrea d’influència i augment del nombre de colles. La denominació per a aquest període ha estat proposada per l’investigador Pere Ferrando.

Espadat: Pilar. L’espadat de set amb folre. Terme d’ús normal en les cròniques d’inicis de segle passat, que actualment ha estat recuperat pels mitjans de comunicació escrits com a sinònim de pilar

Estirar-se: Separar-se dues rengles del casteller.

Fals segon: En els pilars de set amb folre i de vuit amb folre i manilles, casteller que s’agafa als braços del segon, reproduint l’estructura d’un dos.

Fer les (tres) passes: Tres moviments sistematitzats de l’enxaneta i acotxador per situar-se damunt dels dosos sense moure’l gaire. Consisteix en posar un peu a la faixa, l’altre a l’espatlla d’un dos i el primer a l’espatlla de l’altre dos-cents.

Fer llenya: Caiguda d’un castell.

Folre: Estructura de suport formada per diversos castellers que envolta el pis de segons i subjecta el de terços. Pinya reduïda sobre la primera. És una segona base que s’utilitza en construccions d’envergadura, com el pilar de 7, el 2 de 8 i la majoria de castells de nou pisos.

Gamma extra: Conjunt de castells d’extrema dificultat. Es consideren gamma extra les construccions superiors al 3 i 4 de 9 amb folre.

Guillotina: Casteller de reforç que col·locava el seu cap enmig del dels segons, per sota els seus braços, del quatre de nou amb folre quan aquest castell es bastia sense posar crosses als segons. La primera colla a usar aquesta figura va ser la Vella dels Xiquets de Valls, en el quatre de nou amb folre que va descarregar el 25 d’octubre de 1981. L’1 de novembre de 1990 els Castellers de Vilafranca van introduir les crosses per als segons en aquest castell, innovació que avui dia practiquen totes les colles.

Home de darrere o Contrafort: Casteller de pinya que se situa darrere el baix i, amb el pit, intenta evitar que se’n vagi endarrere. També conegut com a contrafort. A partir de l’aparició dels castells amb folre i amb folre i manilles es distingeix l’home de darrere el baix, l’home de darrere el segon i l’home de darrere el terç. A vegades s’elideix el nucli homeA veure, que pugin els de darrere!

Manilles: Estructura de suport formada per diversos castellers que envolta el pis de terços i subjecta el de quarts. Pinya extremadament reduïda situada sobre la soca i el folre. És una tercera base que s’utilitza en les construccions més altes, com el pilar de 8, el 2 de 9, el 3 de 10 i el 4 de 10.

Merlejar: Verb que designa la posició que prenen diversos castellers de tronc quan, a fi de tancar el castell, corben la seva esquena cap a dins del castell produint, inesperadament, una sortida del cul cap a l’exterior del castell. Etimològicament, aquest mot prové del nom propi Andreu Merlos, casteller de tronc dels Xics de Granollers que tendeix a adoptar aquesta postura quan les mides es desquadren durant l’execució d’un castell. -Al pis de terços en Joan merleja una mica.- (Aquest és un mot no acceptat encara al Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans però que s’utilitza a l’entorn dels Xics de Granollers)

Muixeranga: La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es fa una dansa, sense que l’alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú en les moixigangues, els primers s’haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s’haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic. Aprèn tot el que vulguis de la muixeranga clicant aquí gràcies al document que ens van fer arribar la gent de Conlloga Muixeranga de Castelló.

Net -a: Dit del castell que s’aconsegueix bastir sense el suport de la pinya (normalment a l’assaig), o sense folre en cas que habitualment es construeixi amb folre.

Nucli: Epicentre de la pinya que inclou els baixos, les crosses, les agulles, els contraforts i els primers cordons.

Obrir-se: Quan la distància entre les diferents rengles de castellers augmenta.

Pilar: Castell format per una persona a cada pis

Pilar amb una mà: Pilar en què un o més dels seus components només agafa amb una mà el casteller del pis superior.

Pilar buit: Pilar que se situa a l’esquerra de la rengla en un castell d’estructura de tres o de cinc, pel qual puja l’aixecador. També es coneix per esquerra, buida i pilar fluix. (L’esquerra és l’únic pilar del castell pel qual no puja cap dels dosos i, per tant, suporta menys pes que la rengla i la dreta, la qual cosa explica que s’anomeni també buida o pilar buit.)

Pilar al balcó: Pilar que es basteix al costat del balcó de l’ajuntament, de manera que no s’hagi de fer caminar, des del qual agafen, com a mínim, l’enxaneta.

Pinya: Part del castell que trepitja el terra integrada per diversos castellers organitzats, cadascú amb una funció concreta. Les funcions bàsiques de la pinya són donar suport als baixos i als segons, fer de matalàs de seguretat en cas d’una caiguda i evitar que el castell s’obri o es deformi a causa del pes que baixa de la torre.

Pom de dalt: Part superior del castell, format pels dosos, acotxador i enxaneta

Primeres mans: casteller de la pinya encarregat d’agafar per les natges el casteller del pis superior per evitar que se’n vagi enrere.

Primeres mans per davant: En els pilars, mans que se situa de cara al segon, darrere l’agulla, i li agafa les cames per davant. També porten primeres mans per davant el terç del pilar de set amb folre i el quart del pilar de vuit amb folre i manilles.

Quadrar: Forma simètrica que han de dibuixar les diferents rengles o pilars que formen un castell.

Quarts: Castellers que formen el quart pis d’un castell. Aquest pis apareix en els castells a partir de set pisos. En un castell de deu, els quarts són el primer pis visible del tronc. A sota hi tenen la triple base formada per la soca, el folre i les manilles, que els subjecten amb els braços. Ha de ser el pis amb més potència física.

Quints: Castellers que formen el cinquè pis d’un castell. Aquest pis apareix en els castells a partir de vuit pisos. En un castell de deu, els quints són els primers que treballes sense cap subjecció, amb les cames totalment lliure. És el pis que demana una combinació de tècnica i força més exigent.

Rengla: (1) Cadascun dels pilars o columnes de castellers que formen un castell. (2): Cadascuna de les fileres de castellers que formen la pinya i que es donen pit dels uns al altres.

Repertori estrambòtic: Conjunt de castells que s’aparten del repertori clàssic, que són molt esporàdics, i, a vegades, autèntiques rareses, com ara el tres amb l’agulla al mig (cada vegada més freqüent), el nou (nou de set, per exemple), el sis (sis de set, per exemple), el set, el dotze, etc.

Salvar: Aconseguir finalment l’èxit en un castell després d’haver passat força dificultats mentre es bastia. 

Sisens: Castellers que formen el sisè pis d’un castell. Aquest pis apareix en els castells a partir de nou pisos. En un castell de deu, els sisens han de ser prou hàbils i lleugers per enfilar-se però alhora prou forts per aguantar amb solvència els pisos superiors. És el pis on homes i dones comparteixen més protagonisme.

Setens: Castellers que formen el setè pis d’un castell. Aquest pis només apareix en els castells de deu. Els setens d’un castell de deu pisos són el pis immediatament inferior al pom de dalt, ja format per canalla. Els setens són adults molt menuts o canalla que es fa gran.

Soca o peu: Base d’un castell amb folre o amb folre i manilles que està en contacte amb el terra. La formen una gran quantitat de castellers distribuïts de manera organitzada per aguantar el pes de la construcció i evitar el desplaçament dels baixos

Tancar la pinya: Moment d’encaixar tots els castellers que formen la pinya del castells per començar a enlairar-lo.

Tancar-se: ajuntar les rengles o pilars que formen un castell.

Tapaforats: Casteller de pinya d’estatura baixa que s’hi col·loca, sense aixecar els braços, ocupant un espai buit normalment petit, per compactar-la més o permetre la millor col·locació darrere seu d’un casteller que ha de fer mans. També s’anomena falca o dau.

Travessar: Situar-se, l’enxaneta, per damunt de l’aixecador per coronar el castell.

Tripleta màgica: Combinació del tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre i cinc de vuit carregats i descarregats per la mateixa colla en la mateixa actuació. La primera colla d’assolir-la al segle XX va la Colla Joves Xiquets de Valls al concurs de Tarragona de 1992. Aleshores aquest registre constituïa la millor actuació de la centúria. Fins avui, la tripleta màgica ha estat aconseguida per la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella Xiquets de Valls, els Minyons de Terrassa, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. L’expressió no es va començar a popularitzar fins a l’any 1994.

Tronc: Part del castell que inclou des dels baixos fins al pis immediatament inferior al pom de dalt. Defineix l’estructura del castell en funció dels castellers que hi hagi a cada pis

Xurriacada: Caiguda. Alguns defensen que s’aplica especialment a la caiguda dels dosos. Avui dia és un terme clarament en recessió i pràcticament en desús. 

 

(*) Bibliografia parcial: Pit i Amunt! de Benet Iñigo

 

 

 

Amb el suport de:

Aquesta web fa servir cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per l'acceptació de les esmentades cookies i l'aceptació de la nostra política de cookies, faci click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies