A les portes de la setmana de Sant Jordi, avui us presentem tres propostes literàries de temàtica castellera per aquest Sant Jordi. Els dos primers són llibres infantils i el darrer per a adults.

Els castellers

NÚRIA FONT (text)

MARTA MONTAÑÁ (il·lustracions)

Editorial Cruïlla. Barcelona, 2013

La protagonista de la historia és l’Anjali, una nena que fa poc que ha arribat a Catalunya des del seu país, l’Índia. Sempre està corrent amunt i avall, i cada cop que no la veuen saben que s’estarà enfilant per algun lloc.

Un matí a l’escola, la mestra els hi explica als nens que aquell diumenge és la diada de Sant Iu i els hi diu que hi haurà castellers. Els hi ensenya fotografies i diferents imatges i l’Anjali està sorpresa i fa cara de no entendre res.

De manera molt senzilla els nens coneixen quin és l’origen dels castells i com es va convertir en una tradició que ha perdurat al llarg del temps, i per la tarda viuran l’experiència de veure un assaig casteller. L’Anjali està fascinada i totes les paraules noves que coneix (pinya, faixa, pom de dalt…) li semblen màgiques però s’espanta en escoltar un soroll peculiar i diferent que no havia escoltat mai: les gralles.

Per la nit, a casa, explica tot emocionada l’experiència que ha viscut i el que ha après sobre els castells, i el pare li explica que al seu país existeixen els govindes.

La diada de Sant Iu ha arribat, i l’Anjali va a casa de la seva amiga Ona acompanyada del seu germà Raj per veure la diada des del balcó.

Després de l’últim castell l’Anjali tanca els ulls i s’imagina que ella és l’enxaneta…

Els castellers pertany a una col·lecció de llibres editats per l’Editorial Cruïlla dirigida als infants a partir de 2 anys que vol introduir als més petits en el món de les festes i tradicions de la nostra cultura: Sant Jordi, la Castanyada, Sant Joan… Aquests contes estan escrits en un llenguatge molt senzill i de fàcil entesa pels infants, i els textos curts van acompanyats de combinacions d’imatges reals i il·lustracions fetes amb colors cridaners i llampants pensant en els més petits.

La Superlola i l’enxaneta

MERCÈ ARÀNEGA

Editorial Baula. Barcelona, 2013

 Avui ha plogut, l’hort és moll i la granota Lola i el cargolet Trufeta juguen plegats. En Trufeta s’enfila per un enciam i la Lola L’anima dient “Amunt!”, però just quan està a punt d’arribar al cim sembla que rellisca. Baixa lliscant veloç per la fulla i la granota intenta aturar-lo però cauen tots dos. Sortosament cap dels dos han patit mal, la mare del Trufeta ve a recollir-lo i s’acomiaden fins l’endemà.

La Lola va a buscar al seu amic cargolet a casa, però ja ha marxat fa estona i va a l’hort a buscar-lo acompanyada dels tres germans d’en Trufeta: en Cofoi, en Groguet i en Boleta. No hi és a l’enciam, aquesta vegada s’ha enfilat més amunt, a una tomaquera. El cargolet no sap com baixar i demana ajuda a la seva amiga. Es posa de puntetes i no hi arriba, però arriben els germans d’en Trufeta, pugen l’un sobre l’altre fent una torre i ajuden a baixar al petit cargolet. La Lola ha quedat bocabadada i els felicita dient-los que saben fer castells.

La Lola acompanya als cargols a casa seva, on la mare els espera amb el sopar. Havent sopat en Cofoi, en Groguet i en Boleta van a dormir, però en Trufeta demana permís a la seva mare per a acompanyar a la Lola a casa seva. Li dóna permís però li diu que no trigui gaire ja que si no a l’endemà tindrà molta son.

Aquella nit hi ha lluna plena i la Lola li diu al seu amic que no cal que l’acompanyi ja que el camí és veu molt bé. El cargolet torna cap a casa seva i al camí troba un xiprer molt alt. Pensa que li agradaria enfilar-s’hi per poder tocar la lluna i pas a pas comença a pujar, i dins el tronc s’escolta la piuladissa dels ocells.

Les hores passen, en Trufeta no ha tornat a casa i la mare comença a preocupar-se. Amb els seus fills va a casa de la Lola a buscar-lo però no hi és i tots cinc surten a trobar-lo. El criden i ningú contesta, però quan passen per davant del xiprer, uns ocells pregunten:

– “Qui és en Trufeta?”

-“Un cargolet petit”. Què l’heu vist?

Els ocells diuen que la nit passada un cargol els ha despertat mentre pujava pel tronc. Miren amunt i veuen al cargolet dormint a la branca més alta del xiprer.

La mare el crida i amb els crits el desperta. Està tant amunt que s’espanta i no sap com baixar. Els germans munten una torre però no hi arriben, s’enfilen damunt la seva mare i tampoc, però la Lola ha tingut una idea per a arribar.

La granota va a casa seva i agafa unes xanques màgiques que s’estiren tant com cal. Torna al xiprer, es col·loca les xanques i arriba ben amunt! Fins i tot és més alta que el xiprer! El Trufeta la felicita i li diu “Visca, ets una granota súper! Ets la Superlola!”.

El cargol li demana que l’ajudi a col·locar-se com a enxaneta del castell, ella l’ajuda, i després els felicita per haver fet un gran castell.

La Superlola i l’enxaneta és el número sis de la col·lecció “La Superlola”, on la granota Lola, protagonista de totes les històries, sempre està disposada a ajudar als altres. Són uns contes escrits en lletra lligada dirigits per a nens a partir de 5 anys i que s’inicien en el món de la lectura. En aquest conte, tot i no mostrar cap imatge típicament castellera, introdueix part del vocabulari casteller i de les característiques i valors d’aquest món: enxaneta, amunt, torre,castell i l’ajut i col·laboració entre tots els membres d’una colla castellera.

Els primers castellers (1813-1851). Josep Batet, àlies Casteller i la Colla dels Menestrals de Valls

JOAN CLIMENT I FERRÉ

Farell Editors. Sant Vicenç de Castellet, 2013

Els primers castellers, número 17 de la col·lecció “Nostra Història”, ens presenta la que podria considerar-se com la primera família castellera de Catalunya. El pare, Jaume Batet Espelt, conegut com de las Anxanetas, formava part de les torres del Ball de Valencians vallencs-alcoverencs. El seu fill, Josep Batet Llober, àlies el Casteller, va ser el primer cap de colla dels castells vallencs i fundador de la Colla dels Menestrals l’any 1813. L’altre fill, Salvador Batet Llobera, seria el fundador de l’altra colla castellera de Valls, la Colla dels Pagesos, entre els anys 1814-1815.

Aquest llibre també ens apropa a les primeres actuacions castelleres, a les primeres colles, a les circumstàncies polítiques de l’època, i la lluita ideològica entre liberals i conservadors que va transcendir al món dels castells. Està escrit en un llenguatge planer i entenedor per a tothom, i sobretot, està dirigit als amants de la història.

El llibre està estructurat en diferents parts:

• Els orígens: el Ball de Valencians

• Els Batet, família castellera

• 1813-1815. Apareix la Colla dels Menestrals i al dualitat castellera

• 1816. Les colles de Valls i la de Montblanc

• 1819-1834. El castell de vuit pisos, assassinats i la prohibició de fer castells a Valls

• 1827-1839. Salvador Batet a la presó, la primera carlinada amb el 3 de 8 i el pilar de 7

• 1840-1848. De la Colla la Roser i la Muixerra al casament de la reina Isabel II, passant pel castell de vuit, la torre de set i l’espadat de sis

• 1849-1871. Josep Batet deixa la direcció de la colla. Apareix el nom de “Xiquets de Valls” i el meravellós trienni casteller. Mort del Casteller

• Reconeixement i homenatge a Josep Batet Casteller

Diverses parts del llibre estan acompanyades de quadres cronològics per facilitar-ne la comprensió, així com fotografies i altres.

El llibre conclou amb la conclusió, apèndix documental, bibliografia, un llistat dels arxius, biblioteques i hemeroteques visitades durant la recerca per a fer el llibre.