Segur que els castellers i les castelleres, així com aquelles persones aficionades o, fins i tot, les no tan aficionades s’han preguntat alguna vegada si un castell pesa molt o poc… Avui intentarem respondre aquesta pregunta de la millor manera possible.
Sovint s’ha especulat que els castells d’avui són més alts i esvelts que els del segle XIX. Per fer aquesta afirmació ens basem en el pressentiment que els castellers d’antany eren més baixos i corpulents que els d’avui. De totes maneres, si s’observen les fotografies existents d’aquell temps ens adonem que, malgrat que és molt possible que els castellers fossin més baixos, rarament s’observa que siguin més corpulents. No treu això, però, que degut al fet que la majoria es dedicaven a feines on la càrrega física era important (camp i fàbriques) tinguessin, en general, una condició física millor que els castellers actuals.
Dos 3d9f de les colles vallenques a Vilafranca (1862)
Un factor que pot haver contribuït a aquesta percepció errònia pot ser el fet que algunes colles, tradicionalment, han tingut la tendència a posar castellers corpulents en els pisos baixos del tronc i s’ha donat la impressió que, en termes generals, els seus castellers eren més pesats. Hi ha alguns indicis que ens ajuden a pensar que això pot haver estat així.
Una de les primeres dades que es coneixen és el pes dels segons que van descarregar el primer 4 de 9 (Colla Vella dels Xiquets de Valls) l’any 1881, la mitjana era de 106,8 kg. Pel que fa als pesos a l’actualitat de la mateixa construcció: la mitjana dels Minyons de Terrassa (86,5 kg), la Colla Jove Xiquets de Tarragona (85,25 kg), Colla Vella dels Xiquets de Valls (100,83 kg) i Colla Joves Xiquets de Valls (101,25 kg).
Malgrat que actualment pugui existir aquesta diferència de pes entre les colles, la tendència general és la d’alleugerir, com més millor, els troncs dels castells. Es tracta, de ben segur, d’una estratègia tècnica però que, a més, té importants conseqüències per a la seguretat. No només ens referim al fet innegable que, com menys pesi el tronc menys patiran les esquenes, sinó també el fet que d’aquesta manera disminueix sensiblement el risc de lesió en cas de caiguda.
Pes mitjà dels quatre castellers de cada pis de diversos castells de dificultat creixent (MdT=Minyons de Terrassa, JXT=Jove Xiquets de Tarragona)
Tal com es pot observar a la taula, la disminució del pes és essencial en la progressió tècnica d’una colla. Amb aquestes xifres podem calcular que, de mitjana, un segon té uns 200 quilos damunt de les seves espatlles durant la realització d’un castell de vuit pisos i de prop de 250 quilos en un de nou net (per fer aquests càlculs s’ha sumat el pes mitjà de cada pis excepte el de dosos, que s’ha dividit per dos, i el de l’enxaneta i l’acotxador, que s’ha dividit per quatre).
Molt més difícil resulta calcular el pes global d’un castell o la càrrega que pot arribar a suportar la pinya. Diversos estudis afirmen que el pes que hi ha sobre la pinya d’un tres de deu, incloent el tronc, el folre i les manilles, és de 8 tones. Tot i que es fa difícil garantir l’exactitud d’aquestes xifres, la seva magnitud ens fa entendre que una de les grans dificultats d’aquests castells és que l’estructura no s’enfonsi pel propi pes.
El secret, doncs, no està tan sols en aconseguir una pinya multitudinària que compacti la soca sinó, sobretot, que el folre i les manilles siguin molt estables, per evitar que es generin oscil·lacions que farien concentrar els esforços en un punt determinat de la pinya i enfonsar-la.
Ben aviat publicarem un nou article científic el qual resoldrà, precisament, aquest aspecte de les tensions i les forces en una castell!
Fins aviat.
Adaptació del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.
Trackbacks/Pingbacks