L’inici de la història dels castells a Gavà (part II)

(segona part de l’article publicat al Pati Digital)

Josep Batet fou qui posà el nom a la colla tant l’any 1947 com el 1961, moment en que denomina a la colla gavanenca amb el nom genèric de Xiquets i es crea una certa controvèrsia. El públic barceloní identificava als castellers com a “Xiquets”, i aquesta denominació havia de ser motiu d’orgull per als vallencs, que pensaven que ser “Xiquets” era motiu d’homenatge a la ciutat bressol dels castells, i si hi havia colles que també es feien anomenar així i no tenien el seu nivell casteller, farien minvar el prestigi d’aquesta paraula.

També va crear controvèrsia el color de la camisa. Al llibre de Pere Català i Roca consta que el color de la camisa era el blau, però cal dir que el color blau que molts recorden potser fos el color de les camises de feina de molts dels castellers, tot i que només les portaven els que pujaven i quan hi havia diners per poder comprar-les. Però també molts recorden als “Xiquets” amb la camisa de color rosat de la Colla Vella, tant per la col·laboració entre colles com perquè a la segona etapa dels Xiquets de Gavà, com molts castellers continuaven fent castells amb la colla vallenca, per manca de diners, portaven les camises rosades.

Sí tenien un escut o segell popi que trobem en sobres o cartes, com p.e. en la correspondència entre Josep Batet i Pere Català.

Pel que fa al lloc d’assaig, normalment assajaven a la pista exterior del Casino, a les Rambles, però també de vegades al pati de butaques de l’antic cine “Novedades”, al pati de la Cooperativa de Pagesos de Gavà i als terrenys de la finca de Can Boada.

A banda de l’estret vincle que mantenien amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els “xiquets gavanencs” també van col·laborar amb d’altres colles com els Nens del Vendrell o els Castellers de Vilafranca.

Després de la desaparició dels “xiquets de Gavà”, no va ser fins l’any 1978 el moment en que es van tornar a veure castells a la ciutat, on el 2 de juliol la Colla Vella dels Xiquets de Valls va participar a les festes de Gavà, fet que es va repetir l’any següent i el 1980 tornaren a actuar el 29 de juny.

Però no tenim cap mostra castellera més fins l’any 1991, ja que en motiu de l’enterrament d’Àngel Batet i Riello, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Barcelona alçaren pilars de dol.

L’any 1993, es va realitzar un taller de castells per a preparar una petita actuació per l’aniversari de l’Institut de Batxillerat de Bruguers. Aquest fet va revifar els ànims dels gavanencs pel fet casteller i va donar lloc a la creació dels “Castellers de Gavà”, que es van presentar oficialment el 2 de juliol de 1994 per la Festa Major de Gavà, i en honor als primers “Xiquets de l’Eramprunyà” prengueren com a color de camisa el blau.

Cal recordar i destacar alguns noms castellers importants i amb un vincle especial amb la història dels castells a Gavà.

Els Batet, família amb gran tradició castellera, començant pel pare, en Josep Batet i Figuerola, que va formar part de la colla tarragonina “Colla del Pomerol”, Colla Vella, Colla Nova, i després de traslladar-se a Gavà per qüestions de feina, es va engrescar a crear una colla castellera.

El seu fill Àngel Batet, un apassionat pels castells ja que els va viure des del bressol mateix, va ser un gran casteller i pilaner, molt estimat, tal i com es va veure en el seu enterrament i en el fet que a l’any 1980, amb motiu de la Diada de la Colla Vella, aquesta li va retre un homenatge amb un dinar i fent-li entrega d’una placa.

La resta de germans Batet (Josep, Aurora i Albert) van deixar de ser castellers en actiu aviat però no van perdre la seva passió pel món casteller. Tal i com hem esmentat anteriorment, Aurora Batet és considerada la primera noia enxaneta en una època en que la participació de la dona als castells era inusual.

Els Balcells eren coneguts com els “Boada”. El pare de família, Ramon Balcells, ben aviat va fer amistat amb en Josep Batet, i juntament amb els seus fills, entrà a formar part de la colla gavanenca. La família però, va quedar minvada per l’accident i mort de tres dels seus membres tal i com hem explicat anteriorment.

En Josep Maria Batet, fill que va sobreviure a l’accident perquè es trobava fent el servei militar, també va ser un casteller molt estimat i molt apreciat tant a Gavà com a Valls.

Els Borrut, d’origen vendrellenc, més concretament en Pere i en Pau Borrut Aymerich, ta,bé van participar de la creació gavanenca. Pau Borrut va ser membre de la junta de la colla, fou segon en alguns castells i també “agulla”, mentre que el seu germà era casteller de pinya.

Un dels fills d’en Pere, en Josep, va entrar al 1948 com a canalla i a la segona època de la colla passà al pis de terços, i també va col·laborar amb la Colla Vella.

Altres noms destacats van ser els de Josep Subirà, Vicenç Peña, Josep Corbalan i Josep Parés.

A l’apartat d’Agraïments (el per què de tot plegat) l’autor, membre dels Castellers de Gavà, ens explica que la idea inicial era recuperar dades i una història que es donava per perduda i crear un arxiu. Les xerrades i entrevistes mantingudes amb diferents protagonistes anaven donant els seus fruits, però el que va significar un “pas de gegant” va ser conèixer a Teresa Balcells de “Can Boada”, que va col·laborar amb les seves fotografies i col·leccions de revistes. També va ser molt important va ser l’aportació del mateix Pere Català i Roca fent còpies de vells clixés dels Xiquets de l’Eramprunyà.

No tenia pensat fer un llibre, sinó una redacció d’introducció per a la revista “Blau” dels Castellers de Gavà, però la investigació portada a terme la van conèixer alguns companys castellers que van proposar a l’autor publicar un llibre per parts a la revista de la colla. Però al 1998, els Castellers de Gavà van ser els organitzadors de la IV Trobada de Colles Castelleres del Baix Llobregat, any en que també es complien els 50 anys de la presentació oficial dels Xiquets de l’Eramprunyà i es va decidir fer un homenatge amb una exposició fotogràfica i un llibre.