Quan es va plantejar posar casc als castellers més joves per motius de seguretat algunes veus gairebé van cridar: “heretgia”, però el temps ha demostrat que la tradició pot usar les noves tecnologies per a, com a mínim, saber caure millor. Els cascos que porten els nens que ocupen les posicions altes dels castells (aixecador i enxaneta) van ser desenvolupats expressament, després dels seus corresponents tests en laboratori, per l’àrea científica i mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que dirigeix el doctor Jaume Rosset. Però aquesta protecció, que ha demostrat la seva eficàcia per evitar traumatismes cranials i que ara es vol estendre als dosos no és l’única aportació de les noves tecnologies per millorar la seguretat.

En col·laboració amb diversos organismes (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, la Societat Catalana de Pediatria o l’Institut de Biomecànica de València, entre d’altres), la CCCC ha realitzat digitalitzacions informàtiques per determinar quines són les acceleracions i velocitats a les caigudes i reduir lesions. S’ha estudiat, per exemple, la raó que encara que les torres caiguin de forma espectacular produint la sensació que tots s’han pogut fer molt de mal, el resultat és que els impactes són menors amb poques lesions o danys lleus afirma Llobet, metge especialista en lesions de ballarins, qui recentment donava a conèixer aquests treballs a l’Institut d’Estudis Catalans.

A través d’una plataforma de càrrega col·locada sota la pinya de la torre s’ha determinat que més del 60% de l’energia de l’impacte és absorbida per aquesta base que actua com un “matalàs molt eficient”. Han analitzat quina càrrega suporten les columnes dels castellers que estan en determinades posicions, la quantitat de persones que ha de tenir la pinya perquè sigui prou segura, i definit l’eficiència de les mans que subjecten el segon pis, amb el control dels pesos i les oscil·lacions per mitjà de sensors.

Taller d'equilibri en el pilar a partir de l'anàlisi a la plataforma de forces (9a Jornada de prevenció de lesions al món casteller, Lleida 2002)

Per a aquestes investigacions, es graven la construcció dels castells, que després es recreen en imatges digitals 3D, mentre que en altres casos simplement s’estudien les filmacions realitzades des de posicions zenitals de les torres. La tecnologia no s’ha aplicat per anar més enllà en la dificultat constructiva dels castells. “Quan hem intentat modelitzar la torre més simple, ni la tecnologia de l’arquitectura actual és capaç de predir quin serà el comportament, encara hem d’avançar una mica més en aquest sentit”, ha afirmat Llobet.

Evitar el desmembrament

No obstant això, ofereix informació molt valuosa. Així, se sap que si un castell caurà, és millor que no es desmembri. Els integrants han de seguir agafats uns a altres, per una qüestió física, ja que el fet de no disgregar el grup té un efecte de frenat en la caiguda, es produeixen petits xocs múltiples que fa que l’impacte final sigui menor perquè la velocitat i acceleració es redueix. Un altre cas. Si es tem una caiguda, pot sorprendre que el cap de colla animi els més petits a anar cap amunt, quan el sensat podria semblar que ordenés als nens que descendissin.

És una recomanació tècnica ja que s’ha comprovat que el nen té molt menys risc de lesionar-se si quan la torre cau està més amunt, perquè malgrat estar més alt, sí que caurà sobre la resta, la qual cosa l’ajudarà a frenar, mentre que si la torre es desfà quan estan a la meitat, la possibilitat de lesió és més gran si un dels membres més pesats cau sobre ells.

Encara que inicialment pugui haver-hi alguna veu discordant en la introducció d’alguns canvis en el món castellers, en general les recomanacions han estat acceptades sense problemes. “El que triomfa són les coses ben fetes, que s’acaben imposant a les postures més radicals; una de les coses de les quals els castells es poden vanagloriar, és que encara sent una tradició arrelada ha sabut evolucionar i entendre que no només és compatible amb la modernitat sinó que es potencien”, afirma Rosset.

Actualment, l’àrea científica del CCCC estan iniciant el desenvolupament d’unes proteccions per a les cervicals i el coll, gràcies a l’empresa Leitat, per a algunes posicions de la pinya, una aplicació que podria ser utilitzada en altres àmbits fora del món casteller, com per exemple l’hípica, o altres esports on es produeixen lesions cervicals, i on els models rígids actuals no són pràctics.

Font: lamalla.cat, 3cat24.cat