Després d’haver analitzat diversos aspectes físics del món casteller, entrem a analitzar quines aplicacions pràctiques se’n deriven. Tots i totes hem vist personalment o als mitjans de comunicació algun casteller del tronc a qui li han baixat els pantalons mentre es muntava el castell; fins hi ha casos documentats al segle XIX:
(…) Explicava també que a un tal Vuelvo o Guelvo(a) Carido, mosso de la Morera, de la Roixeles, tot fent el 4 de 9 li caigueren les calces i el casteller va quedar en camisa enmig de la riota de tothom, però el castell no se’n ressentí gens ni mica.
BLASI, F. Els castells dels Xiquets de Valls. Ed. Cossetània, Valls, 1997, pàg. 33
Òbviament aquesta situació tragicòmica és totalment evitable o serà important fer-ho, no tant pel mal trago i el ridícul del casteller afectat sinó perquè aquest i altres detalls poden fer ressentir, d’una manera o altra, la solidesa del castell. Comentem tot seguit una sèrie d’aspectes que ens poden permetre evitar aquests i altres problemes.
Consells sobre la vestimenta dels castellers
Per altra banda, és inevitable (alguns fins ho consideren un dels atractius d’aquesta activitat) que durant el bastiment d’un castell uns trepitgin els altres. És també inqüestionable que en un dia calorós els peus dels integrants del tronc, el folre o les manilles estiguin entresuats i s’embrutin trepitjant l’asfalt. Això, inevitablement farà que, al moure’s per sobre la pinya i al topar contra un cap o una cara, generin una sensació poc agradable en algun dels companys afectats. Per això, creiem que és una manca de respecte no tenir un mínim de precaucions per millorar tots els aspectes susceptibles de fer-ho.
Els consells bàsics en aquest sentit es podrien resumir en:
- Respectar les mesures higièniques bàsiques: arribar a l’actuació o a l’assaig amb els peus nets i les ungles tallades i intentar, sempre que es pugui, que els peus s’embrutin el mínim possible. Hem de pensar que no és infreqüent que un casteller de la pinya que hagi patit una rascada per una ungla del peu d’un company (sobretot en el cas de castells folrats) se li hagi infectat aquesta ferida pel fet que en el peu, per net que estigui, hi ha molts bacteris.
- Malgrat que la sudoració als peus és inevitable, seria aconsellable que els castellers, sobretot els que en siguin més propensos, apliquin dins la sabata, abans de començar l’actuació o l’assaig, un producte antitranspirant o secant (la base sol ser clorhidrat d’alumini) per evitar la sudoració al màxim.
- Les ferides, a qualsevol lloc del cos, són un focus d’infecció tant per al casteller que les té com per als altres. Serà necessari portar-les convenientment tapades. Si aquestes són als peus hem de tenir present, però, que molts materials que s’usen per aquesta finalitat rellisquen. En aquest cas, s’aconsellen apòsits autoadhesius tipus Mefix, Tensoplast o similars.
- Hi ha algunes afeccions cutànies que són fàcilment contagioses. Les més freqüents són les berrugues, l’herpes simple (butllofes al llavi), el peu d’atleta (fongs als peus) i l’impetigen (infecció bacteriana de la pell en forma de plaques vermelles). Pensem que si un casteller pateix alguna d’aquestes infeccions hauria d’evitar que les zones afectades estiguin en contacte amb altres companys. Si no és possible tapar-les, el casteller haurà d’evitar pujar al castell mentre el procés sigui contagiós.
- Per contra, s’ha de tenir present que hi ha moltes afeccions cutànies que no són contagioses i, per tant, no han de provocar cap tipus d’actitud de rebuig a la pinya o al tronc. Ens referim, sobretot, al vitiligen (taques despigmantades) i la psoriasi (descamació i engruiximent de la pell que sol afectar preferentment els colzes i els genolls, però que pot ser present a altres zones).
Article extret del llibre Manual de supervivència del casteller de Jaume Roset i Llobet.