El darrer número de la revista-llibre Vallesos presenta una extensíssima i treballada carpeta especial sobre el fet casteller al Vallès Oriental. Entre moltes altres coses, el document recull l’experiència singular i carregada d’anècdotes de colles pioneres ja desaparegudes, com la dels Castellers de la Roca, la primera colla vallesana, en funcionament entre 1974 i 1980.
Els pioners Castellers de la Roca, en una actuació davant l’antic Ajuntament de la Roca. Foto: Diari Casteller
La colla, a més, presenta una anècdota fundacional molt curiosa, ja que va tenir els seus orígens al Magrib: el seu cap de colla, Pere Fortuny, va aprendre’n a fer el 1962 fent la mili a Ceuta, on s’hi va trobar altres catalans. I la colla de la Roca va ser pionera en una plaça i un territori desacostumat, on sovint confonien els castellers amb les majorettes de l’època i els volien fer actuar dins d’envelats.
A banda d’aquesta, també es destaca la trajectòria dels Castellers de Montmeló (1978-1983) o uns iniciàtics Castellers de Granollers, als inicis dels anys vuitanta, que van ser dels primers d’intentar introduir els castells en unes places i uns temps molt més adversos, ja que al Vallès era un fet molt desconegut.
Font: diari casteller