Ahir es va celebrar el primer sopar temàtic de la temporada. Aquesta és una nova iniciativa de l’organització del 20è aniversari de la nostra colla que consisteix en convidar a alguna persona coneguda del món casteller per tal d’intercanviar idees i sensacions amb tots aquells Xics que ho desitgin. En el primer d’aquests sopars vam poder gaudir de la presència de l’Andreu Botella, excap de colla dels Castellers de Sants que enguany celebren la majoria d’edat. L’Andreu va ser cap de colla durant 6 temporades i el seu mandat va coincidir amb una forta renovació de la colla que va permetre enfilar, per primera vegada, els castells de nou pisos.
Aquest primer sopar portava com a títol “El canvi generacional en les colles castelleres” i tenia com a principal objectiu conèixer quin havia sigut el canvi de mentalitat, de manera de fer, d’estratègia, etc. que va permetre als Borinots créixer com a colla castellera en nombre de castellers i, com a conseqüència, en nivell casteller. Una trentena de Xics vam assistir en aquest primer sopar temàtic que es va fer al bar de la Troca, al costat de la nostra sala d’assaig.
L’àpat va començar a les 9 del vespre amb una xerrada distesa entre els comensals amb un denominador comú: els castells. Els crits d’eufòria dels aficionats barcelonistes van ser el taló de fons durant tot l’àpat la qual cosa va provocar l’aparició de diversos somriures de victòria entre els assistents. Al llarg del sopar el nivell tècnic de la conversa augmentava i quedava palès les ganes que tenia la colla de parlar de castells i sobretot d’aprendre més.
Amb la panxa plena i el garbuix barcelonista més calmat, va començar el debat pròpiament dit. Una breu introducció de l’organització va donar lloc a la presentació de l’Andreu que ens va explicar com es va trobar la colla quan va començar el seu mandat i quin és el nivell actualment. Ho va resumir d’aquesta manera: “Volíem fer castells, grossos i amb molta gent!” Clar i català, cal tenir ganes i per tal de créixer cal tenir molta gent. Ens va explicar diverses estratègies que van adoptar per tal de tenir més gent o, si més no, per no “cremar” a la que tenien: evitar grans desplaçaments en les actuacions, actuar a prop de Sants és més còmode per als Borinots i de la mateixa manera és un sistema de propaganda infal·lible; fer vacances d’estiu, tot i suposar una pèrdua important d’assajos permet que els castellers descansin i puguin fer les seves pròpies vacances; finalment, ens proposava alleugerir les actuacions, des del punt de vista de l’horari i del desplaçament.
Una de claus de Sants, afirmava l’Andreu, és el fet que la Junta i la Tècnica es presenten en un sol equip i, per tant, van de bracet en tot moment. Així mateix, les Juntes són obertes i, actualment, podeen arribar a comptar amb l’assistència de més de trenta persones.
Després de l’explicació de l’Andreu va començar el torn de debat i d’intercanvi d’idees. Alguns Xics es preguntaven per la promoció que havia fet Sants per tal de créixer. L’Andreu, amb la calma que va mantenir durant tot el debat, va respondre que els tallers a les escoles, per exemple, servien de ben poc i preferien que la gent vingués als seus assajos. Altres estratègies eren organitzar la Festa Major del districte de Sants o sortir, per un motiu o per altre, a la premsa. Una forma de promoció gratuïta i amb poc esforç.
Pel que fa al cap de colla, l’Andreu va firmar que és bo allargar el mandat d’aquest sempre que s’hi trobi a gust i va remarcar que el mèrit no és del cap de colla sinó de l’equip tècnic que té i que la principal funció d’aquest és coordinar l’equip perquè treballi a una, amb un objectiu comú.
Una altra idea que ens va transmetre l’Andreu va ser el fet de trobar atractius a cada tram de temporada, ja sigui amb castells aixecats per sota, castells insòlits, etc. Remarcava que venim a divertir-nos fent castells, de problemes ja en tenim a casa i a la feina…
Tots aquests aspectes es podrien considerar els ingredients de la recepta per fer créixer i evolucionar una colla castellera. Quan el foc està encès, tot ve rodat. Botella explicava que després del pas als castells de nou, els Borinots havien tingut la incorporació de molts “fanàtics castellers” provinents d’altres colles i, sobretot, de colles universitàries.
Membres de la tècnica de pinyes de Xics es van interessar pel sistema que utilitzen els Borinots per cantar les pinyes (i també els folres en el seu cas). Bàsicament, explicava Botella, pengem les pinyes i els folres a la pissarra de l’assaig juntament amb la programació de tot l’assaig, amb la qual cosa la gent ja sap en tot moment quines proves s’havien de fer i això alleugeria considerablement el funcionament de l’assaig.
Finalment, aprofitant que es parlaven de folres, membres dels Xics van recordar que l’any 99 els membres de pinyes de la colla van explicar com es feien els folres als Borinots…, una petita anècdota que ens fa pensar que tot és possible i que, tal com va afirmar l’Andreu al final del debat, “No hi ha res perdut, la vida és dels optimistes“. Acabava remarcant que els models castellers no són massa exportables i, per tant, cada colla ha de trobar aquells aspectes que manquen i millorar-los o modificar-los.
L’organització va agrair la presència de l’Andreu amb l’obsequi d’un Rajol, les postres típiques de Granollers. L’organització de l’àpat va afirmar que, degut a l’èxit d’assistència i de sensacions, se celebraran més sopars temàtics en motiu del 20è aniversari al llarg d’aquesta temporada amb una periodicitat, aproximadament, trimestral.
Trackbacks/Pingbacks