– Així que tu fas castells? – diu ella mentre rossega el croissant que li ha portat el seu cambrer preferit.

– Sí, sí! Ja fa anys que en faig! – s’estranya ell del seu interès.

– Ah doncs, a veure si m’expliques què vol dir tot això del folre i de la manilles. – diu amb unes engrunes a la comissura dels llavis – Sempre ho sento per la televisió i mai entenc res.

– El folre… seria com una pinya sobre una pinya. – no troba una manera més fàcil d’explicar-ho – I les manilles, doncs una pinya sobre el folre, és a dir, una pinya sobre la pinya que hi ha sobre la pinya…

Ella es queda amb la boca oberta mostrant una pasta marronosa, fruit del glop de cafè amb llet que ha fet durant l’explicació.

– Ostres! Ara ho entenc! Per això es necessiten tantes persones per fer grans castells.

– Efectivament! – diu ell, orgullós de la seva capacitat per explicar el món casteller entre els no-castellers.

– I com sabeu quan cal posar folre o manilles? Ho feu així perquè sempre s’ha fet?

– Mmm… doncs…, sí! Se sap i punt! – s’aixeca excusant-se per l’hora i tot pensant que la seva companya de feina l’ha enganxat en aquest punt de la conversa… No sap el per què!

Avui intentarem donar una explicació “matemàtica” a això per tal que mai quedeu en evidència davant una situació com la d’aquests dos companys de feina. Intentarem buscar un “paràmetre” que, segons el seu valor, ens doni una idea sobre si es necessita o no un reforç damunt la pinya (folres, manilles,…).  Joan Bofarull i Solé anomena Quocient de Càrrega a aquest paràmetre. L’anàlisi que farem seguidament està extret del seu article “El concepte de Quocient de càrrega” al Webcasteller.

La idea del Quocient de Càrrega és dividir les persones que pugen en una construcció humana entre el nombre de baixos. D’aquesta manera s’obté un nombre que mostra “el nombre de persones que suporta cada baix al seu damunt”. El Quocient de Càrrega es pot calcular per cada pis del castell però resulta més significatiu al pis de baixos que se’n pot extrapolar una “Llei” per tal de determinar si un castell ha de portar folre, manilles, etc.

Fem un exemple per clarificar les idees. Un 4d7, pel que fa al tronc, està format per 4 segons, 4 terços, 4 quarts, 2 dossos, 1 acotxador i 1 enxaneta. Això dóna un total de 16 persones (4+4+4+2+1+1). Si ara dividim aquestes 16 persones entre el nombre de baixos (4), ens dóna un Quocient de Càrrega (QC) de 4. Algèbricament,

Aquest valor significa que cada baix aguanta, de mitjana, el pes de 4 companys. Sabem que el pilar de 7, el 2d8, el 4d9, el 3d9, el 5d9 i el 4d9a porten, normalment, folre i amb un pis més manilles. És una norma establerta per la tradició, però no sabem explicar exactament per què. Doncs bé, si calculem el Quocient de Càrrega de tots aquests castells, comprovarem que els castells amb folre tenen sempre un Quocient de Càrrega igual o superior a 6 i els que porten manilles igual o superior a 7.

Primer 2d8f descarregat pels Xics de Granollers (La Roca del Vallès - 3/10/1999)

Castells  amb pinya (QC<6)

4d8 – 4+4+4+4+2+1+1= 20 persones al tronc; 4 baixos -> QC = 20/4 = 5

pd6 – 1+1+1+1+1=5 persones al troncs; 1 baix -> QC = 5/1 = 5

3d8 – 3+3+3+3+2+1+1=16 persones al tronc; 3 baixos -> QC = 16/3 = 5,33

5d8 – 5+5+5+5+4+2+1=27 persones al tronc; 5 baixos -> QC = 27/5 = 5,4

9d8 – 9+9+9+9+6+3+3 = 48 persones al tronc; 9 baixos -> QC = 48/9 = 5,33 (cas més desfavorable amb 3 enxanetes)

Castells amb folre (6<QC<7)

2d8 – 2+2+2+2+2+1+1 = 12 persones al tronc; 2 baixos -> QC = 12/2 = 6

4d9 – 4+4+4+4+4+2+1+1 = 24 persones al tronc; 4 baixos -> QC = 24/4 = 6

3d9 – 3+3+3+3+3+2+1+1 = 19 persones al tronc; 3 baixos -> QC = 19/3 = 6,33

pd7 – 1+1+1+1+1+1 = 6 persones al tronc; 1 baix -> QC = 6/1 = 6

Castells amb manilles (QC>7)

2d9 – 2+2+2+2+2+2+1+1 = 14 persones al tronc; 2 baixos -> QC = 14/2 = 7

3d10 – 3+3+3+3+3+3+2+1+1 = 22 persones al tronc; 3 baixos -> QC = 22/3 = 7,33

Primer 3d10fm descarregat de la història. Minyons de Terrassa (22-11-1998)

Aleshores, gràcies al concepte de Quocient de Càrrega podem donar resposta a per què hi ha castells que tradicionalment van amb folre o amb manilles. Ara ens podem preguntar, això és una llei que sempre es compleix? La resposta està entremig del sí i del no. Si tenim en compte els castells tradicionals, aquesta norma sempre es compleix. Cal tenir en compte, però, el cas dels castells nets. Per exemple, el 4d9 net (sense folre), té un QC = 6, la qual cosa significa que hauria d’anar amb folre però se n’han carregat i descarregat uns quants sense.

Un altre cas és l’anomenada “bèstia indomable”, el 2d8 sense folre recentment descarregat pels Castellers de Vilafranca. En aquest cas el QC = 6 i, per tant, també significa que és necessari un folre. Un cas semblant és el 2d9 amb folre amb un QC de 7 el qual implica que és necessari l’ús de manilles però que s’ha carregat sense aquestes.

En tots aquests casos el càlcul del Quocient de Càrrega per tal de determinar la necessitat de folres o manilles no es compleix ja que es tracten de castells extremadament complicats de realitzar i amb un caràcter molt tècnic. De totes maneres, el Quocient de Càrrega és una excel·lent eina en el cas dels castells “tradicionals”.

Finalment, podríem aconseguir extrapolar aquest concepte quan el QC és igual o superior a 8. En aquest cas es requeriria l’ús dels puntals, com és el cas del pd9. Aquest espadat tan sols l’han intentant els Castellers de Vilafranca.

Intent de pd9fm dels Castellers de Vilafranca (1/11/2002)

Aquest text està basat en l’article El concepte de quocient de càrrega d’en Joan Bofarull i Solé, reusenc que va començar a fer castells com a enxaneta als Xiquets de Reus. És llicenciat en geografia i història i actualment és professor de secundària. Fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells. Va guanyar el Premi Esperidió amb el treball L’origen dels castells, publicat per Cossetània.

El Pati Digital té permís de l’autor per publicar aquest article.